Canvis necessaris en la legislació

L'actual legislació espanyola en matèria fotovoltaica consta de diverses lleis, des de la inicial del 2004 fins a la darrera modificació del 29 de setembre del 2008. En aquests 5 anys de vida s'ha treballat per part del govern espanyol de potenciar aquesta font d'energia juntament amb les altres energies renovables amb tecnologies que ja han arribat a l'estadi de producció.

En relació a l'energia fotovoltaica en aquests moments ens trobem amb un sistema d'autoritzacions i de primes a la producció que és resumeix en el següent:
- instal·lacions en edificacions de potència fins a 20kWp: 34 cèntims d'euro per kWh generat
- instal·lacions en edificacions de potència fins a 2MWp: 32 cèntims d'euro per kWh generat
- instal·lacions sobre terra de potència fins a 10MW: 32 cèntims d'euro per kWh generat.
Totes les instal·lacions han de fer els mateixos passos en la gestió de les autoritzacions administratives.

Amb aquesta política energètica ens trobem amb unes inconsistències que estan portant a que la construcció de capacitat no s'ajusta als objectius del govern, que per altra banda estan ben plantejats.

Per veure-ho clar ens em de referir a l'avantatge que és fonamental d'aquesta energia enfront d'altres renovables: el fet que es pot distribuir en el territori. És a dir que es poden fer instal·lacions de generació d'energia en el mateix lloc que es construeix. Aquest és un fet important perquè implica que no s'ha de distribuir després de la seva generació (transportar al lloc de consum) a diferència de les altres energies - renovables o no - a excepció potser de la geotèrmica. Aquest fet és rellevant ja que el cost del transport està valorat en uns 20 cèntims per kWh. Si tenim en compte que la energia elèctrica es paga a raó de 11 cèntims per kWh, ja podem tenir una visió bastant contundent d'on prové el famós dèficit tarifari.

Tenint en compte tot això podem entendre que posar la mateixa prima per instal·lacions en terra que en coberta d'edificacions, quan les primeres es construeixen molt lluny del lloc de consum final no és gaire encertat. La resta de primes són bastant adequades. Malgrat això, hi ha un ajust més que és necessari. Totes les instal·lacions, de les 3 tipologies mencionades, han de fer els mateixos tràmits administratius, fet que treu tot l'interès a les de 20kWp ja que aquests tràmits encareixen i dificulten les instal·lacions fins al punt de desincentivar-les de totes totes.

Així, el resultat de les sol·licituts de la darrera convocatoria no són d'estranyar. Es va demanar fer instal·lacions en terra equivalent a 3 anys de capacitat prevista pel govern, mentre que les instal·lacions en edificacions fins a 2MW va quedar descobert en un 40% i les instal·lacions en edificacions fins a 20kWp va quedar descobert en més d'un 80%.

Convindria un replantejament per part de l'adminstració per cada tipologia tant de les quotes de capacitat construida com de les primes i dels procediments administratius.